Passa al contingut principal

Revista Desembre i Gener

                                                                                                    


 Revista  bimensual nº30
HOTEL RESIDÈNCIA  FICUS

 

   Desembre I Gener 13/14







               


Editorial
HOLA A TOTS I TOTES!
       Una vegada més aprofitem la nova edició de la revista per saludar-vos!        Amb el fred aquí, entrarem el pròxim dia 21 desembre a l’hiven oficialment, al Sud del planeta entraran a l’estiu. Així que hi hauran celebracions de festes nadalenques per tots els colors. Aquí amb fred i amb neu (alguns llocs) i al Sud amb calor i la platja com a comiat de festa.
       Cal dir que ens estem esforçant per preparar-vos un any mes, unes festes nadalenques fantàstiques, que esperem que gaudeixen. Hi han diferents celebracions, com el nostre esperat Phicus Staff Show fet pels treballadors, concurs de postals i de domino, una petita obra de teatre, nadales, menjars i bingos especials.  A més volem fer-ho amb la il·lusió i alegria que ens caracteritza. Així que l’únic que s’ha de fer, és tenir ganes de participar i passar-ho bé!
       Us avisem que a partir de la segona setmana de desembre, hi hauran uns petits canvis en la programació d’activitats habitual. No us amoïneu, que els anirem avisant i poc a poc tots ens acostumarem! A continuació els presentarem com ha quedat el nou programa, espero el gaudeixin.

                                                                                     Cristina Nieto EDUCADORA SOCIAL
HORARI D’ACTIVITATS DIÀRIES DE LA RESIDÈNCIA
HORARIO DE LAS ACTIVIDADES GRUPALES EN LA PLANTA BAJA:
UBICACIÓN
LUNES
MARTES
MIÉRCOLES
JUEVES
VIERNES
SALA DE ACTIVIDADES PLANTA BAJA
10:30-11:30H.
ESTIMULACIÓN COGNITIVA BÁSICA

11-12:30 TALLER DE MANUALIDADES
11-11:45H. GIMNASIA Y PSICOMOTRICIDAD GRUPO 1
11-12 TALLER DE GIMNASIA Y JUEGOS DE PSICOMOTRICIDAD
11:30-12:10h misa
SALA DE ACTIVIDADES PLANTA BAJA
11:30-12:30H.
ESTIMULACIÓN COGNITIVA AVANZADA

17-17:30H.
GIMNASIA Y PSICOMOTRICIDAD 2

12-12:45H TALLER DE PRENSA
SALA DE ACTIVIDADES PLANTA BAJA
17:00-17:45H. GIMNASIA Y PSICOMOTRICIDAD
17-17:30H.
GIMNASIA Y PSICOMOTRICIDAD 2
16:15-17H TALLER DE INFORMÁTICA
17:30H TALLER DE CANTO
17H TALLER AUDIOVISUAL
17H TALLER DE BINGO

HORARIO DE LAS ACTIVIDADES GRUPALES EN LA PLANTA ENTRESUELO:
UBICACIÓN
LUNES
MARTES
MIÉRCOLES
JUEVES
VIERNES
SALÓN DEL ENTRESUELO

10-10:45H
ESTIMULACIÓN COGNITIVA

TALLER DE MÚSICA 10:30
10:15-11H TALLER DE MEMORIA
SALÓN DEL ENTRESUELO
9:45-10:30H CANTO
11-11:30H. GIMNASIA Y PSICOMOTRICIDAD



SALÓN DEL ENTRESUELO


TALLER DE BINGO 16:30-17:30
16:30-17H.
GIMNASIA Y PSICOMOTRICIDAD






 sabiEs qué

Baixant per la font del Gat, o del Grat?: La plana de Barcelona es nodreix de nombroses captacions d'aigua, i això fa que hi hagi moltes fonts al voltant de la ciutat. Una de les més conegudes és la Font del Gat, a Montjuïc, un paratge llunyà a la ciutat fins a finals del segle XIX i que era anomenada, en època romana, com la Font d'Horaci. Els segles medievals no van treure romanticisme al racó, on diu la llegenda que es refugiaven els amants, i es va anomenar Font del Grat, nom que possiblement ha evolucionat cap a Font del Gat. Ja sabeu la cançó que parla de la Marieta de l'ull viu i del soldat, que devien passar estones delicioses amagats entre la vegetació de la font...

Origen del nom de Barcelona: Hi ha una llegenda que diu que Hèrcules va naufragar davant de la costa de l'actual Barcelona i que només els tripulants de la barca novena es van salvar, anomenant "barca nona" a la terra on van arribar. Una segona explicació, una mica més històrica, diu que va ser el general Amílcar Barca, a les Guerres Púniques, qui la va fundar al segle III AC. La teoria més probable, però, explica que hi havia un poblat iber dalt del Mons Taber - on ara hi ha la Catedral - de nom Barkeno, i que els romans, a l'arribar a la plana, van fundar la colònia sobre els murs i ciments del poblat. El nom de la colònia romana era Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino. De Bàrcino va evolucionar, amb els Visigots, cap a Barchinona, després els àrabs la van anomenar Madinat Barshiluna, i amb la reconquesta, es va tornar a dir Barchinona fins que anys després la K es torna dolça i acaba sent Barcelona.





Dites populars i Cites


---------------
Cuando el hombre es celoso, molesta; cuando no lo es, irrita.
---------------
Más vale feo y bueno que guapo y perverso.

---------------
Ama a quien no te ama, responde a quien no te llama, andarás carrera vana.
---------------
 Antes que te cases, mira lo que haces.
---------------
             “Más rápido se coge al mentiroso que al cojo





    


RACÓ DELPOETA
Nadal
Tres àngels han vingut
A portar-me belles coses
Era  ja la mitja nit
I brillaven les estrelles

Hi havia un estel “brillant”
Que il·luminava la nit
Era l’àngel del Nadal
Que acarona l’infant

Tres àngels han vingut
Sempre amb gran llum
I hem sentit la infinitud
De la Santa Nit

.

Mercè Birba

Risoteràpia
Dos amigos charlando:
- ¿Y tú a quién votarás en las próximas elecciones?
- Yo a Alibaba y los 40 ladrones.
- ¿Y eso?
- Para asegurarme de que solo sean 40.

Entra un tipo en una farmacia:
- ¿Tiene pastillas para los nervios?
- Si.
- ¡¡Pues tómese dos porque esto es un atraco!!

Dos amigos:
- Oye, pues mi hijo en su nuevo trabajo se siente como pez en el agua.
- ¿Qué hace? 
- Nada...

- ¡¡Oye, Oye!!, pero, ¿por qué golpeas a ese maniquí?
- ¡¡¡¡¡Arrrrrrrg!!!!!. ¡¡Es que no soporto a la gente falsa!!

La recepta del mes

Brou de pobre


 Un “brou de pobre” i es fa aprofitant aquella part de les hortalisses que normalment no ens menjaríem (les fulles de les hortalisses d’arrel, el cor de les cols o els bròquils, el tronc dels espinacs…)
Nosaltres el vam fer amb: la part de dalt i més verda del porro (ben néta), api, els tronquets de les fulles de ruca del nostre hortet (les fulles ens les vam menjar a l’amanida), el tronc d’un bròquil i una mica de julivert. També hi vam afegir una ceba petita que corria per la cuina. Ho vam fer bullir una bona estona amb l’aigua que ens havia sobrat de fer bullir una carbassa el dia anterior.  Un cop bullit, vam treure les verdures i vam fer la sopa amb fideus de cabell d’àngel. I al final de tot hi vam tirar una cullerada de miso blanc perquè hi aportés més substància (si s’hi posa miso, no cal tirar-hi sal).
!

 

                                                              
                                                 
Presentación
Asunción Cordero, nació el 23 de diciembre de 1923 en la Villa Boñar cerca de la provincia de León. Su padre   Constantino se caracterizó por ser un gran músico, tocaba el piano y cantaba de maravilla, además de ser profesor, su madre María se dedicó a la casa y al cuidado de ella y sus cinco hermanos. Nuestra protagonista estuvo hasta los 18 años en un colegio internada en Cáceres, donde estudió hasta el bachillerato. Le encantaba leer novelas históricas y algunas con picardía, como ella dice “entre pan y pan lechuga!”. Cuando era pequeña junto con su hermana Pilar, les tocaba de merienda un poco de pan con una onza de chocolate, emocionadas se lo cambiaban a unos silleteros que trabajaban cerca de casa, por pan con cebolla. Al llegar a casa su madre les reñía por el olor, a Asunción le encantaba pasar el rato con su hermana. Después de más mayor tuvo varios novios, de los cuáles recuerda Sandalio, pero que más tarde falleció. Con 20 años se casó con Benigno y como fruto del matrimonio tuvieron dos hijos: Benigno y Constantino, su matrimonio duró 62 años. Estuvo viviendo con su marido en León hasta el año 62, que le destinaron a Barcelona porque era guardia civil. A Asunción le encanta, coser y cantar con una voz prodigio heredada de su padre, empezó cantando en la catedral de León una vez casada. Esperemos que esté mucho tiempo entre nosotros!
Saludos!




Dades pel coco

En verdes ramas nací,
en molino me estrujaron,
en un pozo me metí,
y del pozo me sacaron
a la cocina a freír.

Blanca soy
y, como dice mi vecina,
útil siempre soy
en la cocina.

FUGA DE LETRAS
Del siguiente grupo de palabras, di la que no concuerda. 
- Hilo, aguja y agujero.
-  Cazadora, cuero, y tenedor
-  Sombra, negro y teléfono.
- Abril, mes y pescado



       
CÀLCUL

           95+46=     433-87=        78x9=      
           345/6=      209-45=          85x3=

LA CANÇÓ
ANTONIO MACHÍN (TODA UNA VIDA)
Toda Una Vida Me Estaría Contigo
No Me Importa En Que Forma
Ni Como, Ni Donde, Pero Junto A Ti.

Toda Una Vida Te Estaría Mimando
Te Estaría Cuidando Como Cuido Mi Vida
Que La Vivo Por Ti.

No Me Cansaría De Decirte Siempre,
Pero Siempre, Siempre,
Que Eres En Mi Vida
Ansiedad, Angustia Y Desesperación.

Toda Una Vida Me Estaría Contigo,
No Me Importa En Que Forma,
Ni Como, Ni Donde, Pero Junto A Ti.

No Me Cansaría De Decirte Siempre,
Pero Siempre, Siempre,
Que Eres En Mi Vida
Ansiedad, Angustia Y Desesperación.

Toda Una Vida Me Estaría Contigo,
No Me Importa En Que Forma,
Ni Como, Ni Donde, Pero Junto A Ti.


Cuéntame un cuento….
Diario de una canción

oldar


“Esta mañana arrojé el diario contra la pared. No estoy segura de por qué lo hice. Antes pensaba que los periódicos se centraban en las tragedias, pero ahora sé que lo único que les atrae es la violencia, que la muerte sin ella no interesa, por más que sea colectiva y te deje sola, que es la tragedia más grande que hay”. Así comenzaba el diario personal de Eriel, el que durante una década estuvo a la venta en una feria callejera de objetos usados, el que nadie compró al ojear sus primeras páginas y el que hace dos semanas fue adquirido por el Reina Sofía al conocer el contenido de todas las demás.
 Cabe puntualizar que las notas no eran registradas con fechas, pero dicho documento adquiere la categoría de diario, y no de libro de apuntes, porque Eriel, cada vez que escribía, señalaba si era un lunes, jueves o sábado; envolviendo una historia lineal en una secuencia circular de días de la semana. Sin embargo, por los datos registrados y las averiguaciones realizadas por la actual institución propietaria, se estima que las vivencias descritas transcurrieron entre 1974 y 1979.

Un viernes en el que Eriel cayó en una de sus recurrentes depresiones, fue socorrida por un débil recuerdo extraído de su infancia, cuando sus padres le aplacaban sus ganas de ser mayor, cantándole:
Si de verdad quieres crecer y no envejecer
nunca vayas deprisa ni tampoco lento
el secreto es ir a la inversa del tiempo
pero nunca deprisa ni tampoco lento
sólo hay que ir a la velocidad del tiempo
para así comenzar a crecer y no envejecer

El que acelera el paso descubre la nostalgia
el que se queda en el momento se queda
mas el que decide crecer conservando al niño
avanza hacia atrás recuperando su inicio
y los recuerdos que traspasan el ombligo (bis)…”.

   Cuando era niña no le prestaba mucha atención a la letra, sólo se dejaba llevar por la melodía que la hacía sentir arropada por un hogar. Recordaba algo más que la voz cálida de sus padres, recordaba cada uno de los instrumentos que armonizaban la letra; y, envuelta en esas sensaciones, comenzó a sentirse bien, verdaderamente bien. Era como si el recuerdo pasara a ser un presente que la introducía en un espacio donde la tristeza y la rabia estaban prohibidas. No obstante, el hambre y luego el sueño la sacaron de su burbuja, pero la sonrisa se quedó en su rostro.
    A la mañana siguiente, Eriel se despertó con la firme idea de conseguir esa canción –cruzada que marcó el interés del museo por el diario–. Recorrió todas las discográficas de su ciudad sin éxito, y tampoco lo tuvo al preguntarle a sus amigos y conocidos. A raíz de eso, dejó su trabajo, cogió una mochila y recorrió todos los países hispanohablantes durante unos cuatro años.
     Debido al desconocimiento de los entendidos, y no entendidos, decidió preguntarle a cualquier desconocido si le sonaba esa canción (Eriel estaba segura de que no era una canción inventada por sus padres, porque recordaba con claridad la música, y ellos no sabían tocar ningún instrumento ni mucho menos componer). Así que Eriel ingenió muchas formas para llegar a la gente y otras tantas para conseguir financiación, que fueron narradas hasta la penúltima página del diario. Coordinó una serie de obras con el Teatro de los Andes para adentrarse en decenas de comunidades recónditas, convenció a Alberto Spinetta y a Mercedes Sosa para realizar actuaciones en varias ciudades y pueblos de Argentina… y montó un centenar de acciones con actores callejeros y músicos de 18 países. Pero ninguna persona le dio lo que buscaba.
        Al terminar su diario, en el lunes final, Eriel escribió: Convencida de que yo era quien le había puesto instrumentos a esa canción familiar, decidí irme a cualquier parte. Estiré la mano y un autobús amarillo se detuvo. Había un asiento vacío junto a la ventana, al lado de un niño que llevaba un mandil con el nombre Gonzalo bordado en el pecho. El bus comenzó a moverse mientras yo no podía retener las lágrimas de impotencia, de fracaso. Traté de animarme para no llamar la atención y por manía comencé a tararear la melodía de mi canción. Y ese niño, Gonzalo, comenzó a cantar, y le siguió un joven canoso, y después un hombre muy arrugado que estaba delante, y siguieron todos los demás, hasta el chofer. Era hermoso escucharlos…
 El que acelera el paso descubre la nostalgia
el que se queda en el momento se queda
mas el que decide crecer conservando al niño
avanza hacia atrás recuperando su inicio
y los recuerdos que traspasan el ombligo

 Si de verdad quieres crecer y no envejecer
recuerda que el juego es el principio de todo
y recuerda que ser parte es el único modo
pero es necesario que recuerdes ante todo
que sin arrugas nunca encontrarás el modo
de retomar las huellas para no envejecer…
 Y mientras los escuchaba, me di cuenta de que el bus avanzaba marcha atrás.



Aniversaris
    Desembre i Gener
                                 
Carmen Borras
Concepción Comas
Asunción Cordero
Juana de Cubas
María Assumpció Portero
Teofila Rojo
Rosa Sanchez
Antonia Vidal
Maria Ángeles Esparcia
Marciano López
                             Rosalia Pamplona
Ricardo Rivera

MOLTES FELICITATS A TOTHOM!
EN TOTAL COMPLEIXEN…1085!!!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tots els dimecres gaudim de la gimnàsia esportiva!

Una de les últimes activitats que hem incorporat a la residència és la gimnàsia esportiva . Tots els dimecres a la tarda realitzem aquesta dinàmica on els residents es converteixen en autèntics atletes d'esports com el vóley, el futbol, el bàsquet i les bitlles!  És una activitat que els hi agrada molt, i nosaltres com a treballadors gaudim molt fent-la! En aquest vídeo podeu veure (en càmera ràpida) tot l'exercici que fem mentre practiquem el vóley!!!! 

ANIVERSARIS JUNY I JULIOL

Ahir a la tarda a la residència vam celebrar els aniversaris de tots aquells residents que van fer anys durant el mes de juny com també al mes de juliol. En aquesta ocasió, van fer un total de 1952 anys ! Els desitgem a tots ells un feliç aniversari! A continuació us ensenyem algunes de les fotos d'ahir, on vam tenir pastís, música, i pels més animats, ball! Aquí podeu veure el moment del pastís amb algunes de les residents que feien anys... Després del pastís la festa va continuar...     Per acabar us deixem aquest vídeo fotogràfic de la festa d'ahir!

PREPARANT L'ENTRADA DE LA TARDOR... (i)

Avui dimarts dia 6 de setembre a la Residència Ficus ja hem començat amb els preparatius de la tardor. Tenim diverses coses preparades per ambientar la residència, i és per això que els nostres residents ja s'han posat mans a la feina.  En aquesta publicació podeu veure alguns dels residents treballant en l'ambientació de la residència, com també el resultat d'una de les manualitats fetes aquest matí, la qual l'hem fet amb goma eva i representa la característica caiguda de les fulles. Aquesta manualitat serà una de les  encarregades en ambientar la sala d'activitats...